Adéu-suau

Nor torna a la llar després d una important operació quirúrgica. Ningú  no ha estat amb ell a l hospital i ningú tampoc no l espera a casa. Les hores de convalescéncia es van omplint de records. A poc a poc retorna el final de la seva relació amb la Sol, les miséries dels amics i companys, la doble moral de la seva antiga família... i també la reminiscéncia d altres temps, molt més llunyans, peró que han marcat igualment el seu present i sospita que fins i tot els orígens i  el destí del seu país. Així es va completant un teixit de personatges  que, com en un joc de miralls, van definint un mosaic de culpes i peniténcies, de somnis i esperances d una nissaga catalana al llarg del segle XX.MitjanÇant una estructura suggeridora i un amplíssim registre lingüístic, Adéu-suau construeix una narració que endinsa el lector en l`univers de la memória, la história i la identitat, i no només la dels personatges sinó la historia i la identitat del nostre país. Un llibre fascinant que sap retratar un món d`una actualitat absoluta, amb uns protagonistes mancats d orígens i de referents i sempre en conflicte entre l horitzó d`expectatives i la realitat. ...la majoria dels personatges i de les situacions, al comenÇament de la ficció, són absolutament normals: gent corrent, representativa de tots els grups socials, que viu una existéncia banal. Peró aixó és precisament el que interessa a Isabel-Clara Simó: d`una banda mostrar com alló que és imprevisible, excepcional pot sorgir, trastornar l`ordre establert i revelar personalitats i realitats impensables, i més encara, mostrar tot el que amaga l`aparent normalitat, el que oculten les relacions civilitzades. L`escriptura és com un escalpel que aixeca capes i més capes per escorxar de viu en viu fins a deixar ben visible el nucli de desraó de cadascú. Anne Charlon, L`AiguadolÇ Hi ha encara un altre aspecte en la manipulació de tot plegat, i és la  forma i l`ofici com projecta tot aquest material de base i aconsegueix transmetre la sensació de naturalitat a partir de la varietat d`uns mecanismes narratius que garanteixen la complicitat del  lector des de la primera paraula. Andreu Sotorra, AvuiIsabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) és una de les principals representants de la narrativa catalana contemporánia. La seva carrera literária va iniciar-se amb el recull de narracions Es quan miro que hi veig clar (Premi Víctor Catalá, 1978), al qual seguiren, entre d altres títols, Idols (Premi de la Crítica dels escriptors valencians, 1985), Históries perverses (Premi de la Crítica Serra d Or, 1993), La salvatge (Premi Sant Jordi, 1993) o Hum... Rita!: L home que ensumava dones (Premi Andrómina de narrativa-Premis Octubre, 2001). Les seves darreres obres Si em necessites, xiula (2005), Angelets (2004), El gust amarg de la cervesa (2002) o Una ombra fosca com un núvol de tempesta (2002) han estat publicats per Edicions 62. Simó és també doctora en filologia románica i ha estat professora de la Universitat Pompeu Fabra i Directora de Gestió Cultural de la Institució de les Lletres Catalanes.