Dues històries d'inquietud

Nascut a Polónia i educat a FranÇa, Joseph Conrad és el nom literari de Teodor Józef Konrad Korzeniowski (1857-1924). Lligat a Anglaterra durant molts anys en qué va treballar com a mariner mercant, carrera en la qual va aconseguir el grau de capitá, el 1884 es va nacionalitzar británic. De formació romántica, va llegir amb gran dedicació i aprofitament Dickens, Marryat, ' Chateaubriand i Victor Hugo -sobretot el d'Els treballadors de la mar. En efecte, el nom de Joseph Conrad está associat de forma indestriable amb el mar, tant pel  que fa a la seva vida com en relació a tota la seva obra. Si bé és especialment llegit i valorat com a escriptor de llibres d'aventures, en realitat Conrad se surt d'aquesta tradició, superant-la de molt, pel carácter eslau de la seva turmentosa indagació interior -comparable només a Dostoievski- i pel domini de la técnica del relat -seguint en aixó l'exemple de Flaubert-, una técnica que procedeix per  testimonis, confessions i records, per marrades i camins indirectes. Els dos contes que configuren aquest volum -La llacuna i Una avantguarda del progrés- formen part del recull Tales of Unrest (1898), és a dir, Contes d'Inquietud, i en ells Joseph Conrad tradueix  aquell sentiment de torbació i malestar que va experimentar en la seva etapa d'explorador i mercader colonial, a l'arxipélag malai i a l'Africa Central. Joseph Conrad -i aixó es fa palés en aquests dos contes, semblants en molts aspectes a La follia d'Almayer i a El cor de les tenebres (col. L'Arcá, núm. 11) - és fonamentalment un gran poeta, un homérida, ja que és capaÇ de copsar els infinits matisos del mar i de l'ánima humana, i de treure tota la suggestió d'un paisatge o d'una situació. «Gran novel·lista Conrad! Considerable tipus!», així concloïa Josep Pla una série d'articles publicats el 1943.