PASSATGE AL NOU MÓN

Port de Barcelona, 1918. El transatlántic Reina Victoria Eugenia está a punt de salpar rumb a Buenos Aires. A bord, la Berta Casals recorre els salons de primera classe descobrint-ho tot per primera vegada. Té els nervis a flor de pell, se'n va a América per no tornar. Un ric argentí que gairebé no coneix, don Julio Mitchell, l'espera per casar-se i convertir la Patagónia en la seva nova llar. Una vida a l'altra banda de l'oceá. Durant el llarg viatge coincidirá amb l'Abel,  un noi que va conéixer en la seva vida d'abans, alhora que fará una nova amistat amb la filla d'una gran ballarina, la Irina Alexandrovna.  Les dues noies compartiran converses, complicitats i un secret inconfessable que segellará el seu destí per sempre. Gairebé setanta anys després, la Berta explicará a la seva néta Valentina la veritable  história d'aquella travessia inoblidable. Dues dones desconegudes que esdevindran les protagonistes d'aquesta história a alta mar, dues ánimes que compartiran no tan sols una travessia per l'Atlántic sinó també una part essencial del seu destí. «L'orquestra comenÇa a tocar a la coberta de passeig. Es una melodia que pretén ser alegre, peró alguns passatgers ja comencen a plorar mentre els mocadors voleien al vent i els cossos s'aboquen cada cop més neguitosos cap als familiars que queden al moll. El pare. La Berta  el torna a buscar amb urgéncia i de seguida el distingeix. Es allá ben quiet, amb el seu vestit gris i el barret que alÇa amb una má. La distáncia no li impedeix veure la solemnitat del seu rostre, que no es  correspon amb la seva figura, tan petita com sembla des d'allá dalt. Al primer moviment del vaixell, la Berta queda lúcida com un raig de llum. Marxen». Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.