Un home vulgar. Exercicis sobre el punt de vista ii: apòleg

Amb l'encárrec de la restauració de l'orgue barroc de la localitat de Twerpdyen, Sebastian Bosch arriba a la culminació de la seva carrera professional. A mesura que la feina avanÇa, i encara més quan aquesta es va acabant, tot en la vida de Sebastian sembla encarar-se a finals.  Les vicissituds de la vila de Twerpdyen acompanyen les dificultats quotidianes de la vida d'aquest home vulgar, i en confluir-hi palesen un cop més com resoldre-ho tot resulta tan enganyós com no resoldre res. La restauració de l'orgue avanÇa, peró poques coses seran tal com  les havia previst Sebastian, atrapat entre els problemes burocrátics i la preséncia de la jove periodista Bettina van Egmont, i el seu conflicte interior. De la mateixa manera que en la restauració de l'orgue els aspectes estétics i filosófics complementen i donen sentit  a les qüestions estrictament musicals, a Un home vulgar el final aparent dels conflictes es deu tant a la lógica elemental de l'existéncia com a l'inefable poder de les imatges arquetípiques. A Un  home vulgar, Miquel de Palol desplega amb mestria la seva enorme capacitat fabuladora: intriga, erudició i un prodigi d'imaginació literária que l'han fet mereixedor del Premi Joanot Martorell 2006.Miquel de Palol (Barcelona, 1953), poeta i novel·lista, és una de  les veus més sólides i originals del conjunt de les lletres catalanes  actuals. Dins la seva llarga trajectória cal destacar: El porxo de les mirades (1983) -premis Carles Riba i de la Crítica Serra d'Or-, El  jardí dels set crepuscles (1989) -premis Joan Crexells, Nacional de Literatura i de la Crítica Serra d'Or- El Quincorn (1998) -premi Sant Jordi-. Un Home Vulgar (2006) ha estat guardonada amb el premi Joanot Martorell.